“Els polítics no són diferents de la societat que els tria, sinó un fruit i un símptoma d’ella. L’espectacle de la sessió d’investidura s’entén en una Espanya on s’invoca amb massa alegria l’espectre del 36, i en la qual les opcions de regeneració i trobada han passat a convertir-se en sorpreses ressenyables, com en el cas dels discursos d’Aitor Esteban i Oskar Matute, gens sospitosos d’estar alineats amb el Govern de PSOE i UP, però precisament per això convertint el contrast amb altres grups en encara més demolidor.
Però si la pitjor cara de la societat espanyola es va veure en els intents de desgast d’uns quants, quedem-nos també amb l’altra cara de la política i de l’ésser humà, la d’Aina Vidal, qui va convertir l’obstacle en el camí i va complir amb el compromís cap als seus votants obligant-se a anar a votar a pesar a la seva greu malaltia.
A ella, i als qui comparteixen la seva grandesa: gràcies.”
El factor humà (El Periódico, 8 de gener de 2019)
