Després d’un procés llarg, s’ha format un govern de coalició entre el Partit Socialista i Unidas Podemos, presidit per Pedro Sánchez, amb el suport de diverses forces territorials menors i l’abstenció decisiva d’ERC ( però amb el vot en contra del PdeCat).
La feina que aquest govern té al davant és una feina immensa, per les seves dimensions i per la seva complexitat, com immensa és l’oposició que podem esperar de les forces polítiques de la dreta, PP, Vox i Ciudadanos (així com alguns partits territorials menors), que van posar de manifest ja des de la pròpia sessió d’investidura una oposició cridanera, grollera i per moments violenta contra el nou govern.
És inútil especular sobre el temps innecessàriament perdut després de les eleccions del passat mes d’abril, quan ja es podia haver fet el mateix que s’ha acabat per fer, però en unes condicions polítiques i ambientals molt millors, amb una majoria parlamentària més àmplia i amb una dreta amb una composició interna diferent: encara que aparentment s’hagués pogut fer a la primavera el que s’ha fet ara, les coses i les situacions havien de madurar, i aquest procés pren el seu temps.
Per tant, cap retret: la formació d’un govern de coalició d’esquerres, amb una complexa integració de dos partits ( o tres, si comptem Izquierda Unida), i amb el suport de partits territorials situats, en general, a la seva dreta, és una notícia excel.lent.
Ho és, en primer lloc, per què liquida l’etapa d’hegemonia del PP, que al llarg d’una dècada ha combinat polítiques socials reaccionàries, polítiques de recul econòmic, una política territorial i institucional que generava més problemes dels que resolia, i tot amanit en una boira de corrupció i de mesures autoritàries que en alguns moments ha despertat una enèrgica protesta ciutadana.
És en segon lloc un govern de coalició, format polític que no es coneix a escala de l’Estat, encara que és el més freqüent en les nostres Comunitats Autònomes i en els països del nostre entorn. Sense fer-se més esperances de les precises, un govern de coalició assegura majories més àmplies i polítiques més estables, a la vegada que genera hàbits de relació entre partits més basats en el diàleg, més civilitzats que la cridòria despentinada de les dretes.
I és finalment un govern d’esquerres, potser en major mesura que governs coneguts anteriorment en el nostre país, tot i que, com mostra el programa de govern acordat, ni la conjuntura econòmica ni els recursos disponibles permeten esperar cap mena de radicalisme. Potser l’orientació esquerrana es notarà més en l’estil polític o en mesures de caràcter “cívic”, des de l’educació fins a la lluita contra la violència de gènere passant per una major sensibilitat cap a la defensa de les llibertats, que no pas en una reorientació substancial de les macro-polítiques socials i econòmiques.
L’última dada, última però essencial, és la revisió de la política territorial. Les successives sentències i resolucions judicials dels darrers mesos han fet pujar la temperatura de la situació catalana, a la vegada que han augmentat les diferències entre els diversos sectors separatistes, que estan situant-se a prop de la crisi política seriosa. A la vegada, la significació del nou grup “Teruel Existe” o el pes quantitatiu i qualitatiu del PNV, o la rellevància de Compromís o dels grups canaris o càntabres ( malgrat el seu vot negatiu) posa damunt de la taula la necessitat d’una revisió àmplia de tot el marc polític autonòmic, començant pel sistema de finançament (caducat i pendent de revisió des del 2014). En aquestes condicions, el “problema català” és segurament el més agut però no l’únic, i mostra com, si el diàleg és el primer pas indispensable per a qualsevol solució política, aquest diàleg ha d’incloure més actors i més problemes que els que s’han implicat en el “procés”. I encara que els documents del nou govern no plantegin cap transformació ràpida en un sentit federal, és evident que la major sensibilitat a la diversitat territorial és un element clau per caracteritzar la nova etapa política.
Federalistes d’Esquerres ens hem de sentir summament satisfets amb la formació i amb l’orientació d’aquest govern, i ho hem de dir sense complexes: aquest govern és el nostre. Que no té un projecte de reforma immediata de la Constitució en clau federal? Que la política esquerrana no inclourà immediatament mesures radicals? Això ja ho sabíem: ni la dinàmica parlamentària, ni la majoria política, ni les inèrcies jurídiques, ni la realitat econòmica no ho permeten.
Haurem d’estar a l’aguait i, si és del cas, replicar amb energia davant de posicions maximalistes, a les què alguns sectors poden ser propensos, reclamant una major radicalitat; sectors que no triguin a repetir el “no es esto, no es esto” dels anys 30, o el “desencanto” dels anys 80. És massa fàcil, i ha estat massa freqüent, una actitud “finolis” ( si ens permeteu l’expressió) que, sota una apariència de major exigència o de més enèrgica orientació a l’esquerra, acaba per abandonar el terreny i rentar-se les mans, davant les dificultats de transformació del real, amb els mitjans disponibles.
I igualment hem de lamentar la presa de posició i l’estil polític de les dretes espanyoles: desaprofitant l’oportunitat que la nova situació de fragmentació parlamentària els dona per a adoptar estratègies polítiques més flexibles, més europees i més pròpies del nostre temps, han optat per una estratègia de bloc compacte, en què ningú gosa un gest d’aproximació a la nova situació política ni la implicació en noves propostes i noves maneres d’abordar els problemes. I com no pot ser d’altra manera, l’estratègia de bloc li dona el paper dirigent als sectors més cridaners i més tremendistes de les dretes: no és cap bona notícia que el PP o Ciudadanos es moguin a remolc de Vox. També tenim una responsabilitat en veure com es pot “estirar” alguns sectors de les dretes cap a posicions més constructives, més atentes a buscar solucions pels problemes, en lloc de magnificar-los per generar bloqueig polític.
Federalistes d’Esquerres, com a organització políticament plural que aspira al sorgiment d’un moviment social de transformació de Catalunya, d’Espanya i d’Europa, en clau de progrés i de federació, ha de fer tot el possible per contribuir a l’èxit de l’acció del nou govern i per donar suport a les seves iniciatives, sent molt conscients que les condicions polítiques del seu naixement i de la seva posta en marxa són extremadament complexes, però són les que, amb el seu vot, ha volgut la ciutadania. Treballarem per a què en els temps que venen, les nostres accions i les nostres iniciatives contribueixin a generar una majoria social i política més àmplia.
Federalistes d’Esquerres
