“Si s’analitza a fons, un pot detectar fàcilment moltes regions susceptibles, per raons identitàries, lingüístiques i/o històriques, de voler modificar les fronteres actuals. Només a l’Europa dels 15 i sense tenir en compte ni Espanya ni el Regne Unit, se me n’acuden moltes: Còrsega, la Bretanya, la Llombardia, el Vèneto, al sud; Alsàcia, Baviera o Flandes, al centre; i fins i tot les illes Åland o Lapònia, al nord. L’interès per una possible secessió és molt diferent entre una regió “pobra” com Còrsega o una regió “rica” com Baviera. Curiosament, en aquest últim cas la normativa vigent a la RFA no permet la secessió de cap estat federat. La força actual dels moviments centrífugs és molt diferent entre regions: en algunes properes o superiors al 50% (Catalunya, Còrsega); en altres, al voltant del 5% (illes Åland).”
De reflexions i unions a Europa (El País, 4 de novembre de 2019)
