“El joc de la pàtria requereix un enemic; a aquest efecte, els immigrants, les feministes o els homosexuals també valen. Hi ha unes regles: criticar als nostres és antipatriòtic, dubtar de l’honradesa i de la clarividència dels líders és de traïdors; els traïdors han de ser derrotats, silenciats i expulsats, no són poble, són morralla; el poble sempre té raó i mai s’equivoca. Tots a l’una desfilem pels carrers, enarborant la mateixa bandera, cantant a l’uníson el nostre himne, és bell! Pot ser que els que no s’identifiquin amb la nostra bandera, amb el nostre folklore o amb la nostra llengua, se sentin intimidats davant la nostra exhibició de força, i fan bé, aquest és l’objectiu, recordar-los que els carrers sempre seran nostres i que en elles els discrepants i els diferents no tenen cabuda.”
El joc de la pàtria (El Periódico, 24 de novembre de 2019)
