“En l’última dècada, Catalunya ha estat pionera en retallades socials i la comunitat que ha anat més lluny en aquesta matèria. Les xifres que s’oculten darrere del debat permanent del Procés són alarmants. El juliol vam saber que la taxa de risc de pobresa a Catalunya s’havia disparat fins a situar-se en màxims històrics: el 21,3% dels catalans i catalanes està en risc d’exclusió social segons l’Enquesta de Condicions de Vida que publica l’Idescat. És la pitjor dada des del 2004. Els grups de la població més afectats són els majors de 65 anys, els immigrants i les dones. Sabem què està passant amb aquestes persones? Com sobreviuen sense poder pagar un habitatge digne, el transport, les factures d’aigua i electricitat? No ho sabem perquè el debat permanent està centrat en les diferents formes que adopta el procés: DUI, RUI, República, CDR, Tsunami Democràtic. Són molts noms però tots tenen les mateixes conseqüències: impedeixen que siguem conscients que la pobresa infantil s’ha disparat fins al 28,5% i que, a més, la pobresa infantil severa afecta el 14,6% dels nostres nens i nenes. En el context europeu, només dos països tenen taxes de pobresa infantil més altes que Catalunya: Romania i Bulgària. No obstant això, si comparem la riquesa de Catalunya amb Romania o Bulgària, constatem que el Producte Interior Brut per càpita de Romania és de 9.600 euros i el de Bulgària, de 7.300 euros, molt lluny dels gairebé 30.000 euros que té Catalunya. La culpa que tinguem un de cada tres dels nostres infants vivint sota el llindar de la pobresa no és culpa de l’Estat espanyol. És culpa nostra.”
Torra s’autinculpa (Diari de Girona, 2 de novembre de 2019)
