“Les xifres que oculta el debat permanent entorn del procés són alarmants. Al juliol vam saber que la taxa de risc de pobresa a Catalunya s’havia disparat fins a situar-se en màxims històrics: el 21,3% dels catalans i catalanes es troba en risc d’exclusió social, segons l’Enquesta de Condicions de Vida que publica l’Idescat. És la pitjor dada des de 2004. Els grups de població més afectats són els majors de 65 anys, els immigrants i les dones. El 43% de les llars on hi ha un sol adult a càrrec viu sota el llindar de la pobresa. La immensa majoria són famílies monoparentals femenines, i no monoparentals, perquè són dones les que estan al capdavant. Dones que treballen com a cuidadores, cambreres, en treballs precaris en els quals enfronten una gran inestabilitat laboral, que tenen enormes dificultats per a conciliar la vida laboral i familiar i que no aconsegueixen accedir a un habitatge digne. Viuen amb els seus fills i filles reallotjades en habitacions o en infrahabitatges. Les entitats que les atenen descriuen pisos de 40 metres quadrats, foscos, plens d’humitats, on no existeix la calefacció i el termòmetre marca menys de 10 graus a l’hivern.”
Drets irrenunciables i banderes (Crònica Global, 9 de novembre de 2019)
