“Maniobres així només podrien fructificar sobre un humus social europeista. La societat italiana guarda un fort pòsit de quan era orgullosa campiona del federalisme continental. I encara que està irritada i s’assegui en part abandonada pels seus socis, milita a favor de l’euro, que cull un suport en les enquestes de dos terços!
Hi ha una mica més profund. Itàlia s’ha fet major amb Europa i des d’Europa: a la Casa Europa. Dels seus 158 anys com a Estat independent i unit (1861), 62, més d’un terç, els ha viscut com a part del projecte comú.”
Retorn a la Casa Europa (8 de setembre de 2019)