“Hi ha més persones que fugen per la desertificació, l’augment de les temperatures, l’escassetat de recursos naturals o catàstrofes naturals associades a la variabilitat climàtica, com a huracans o tempestes tropicals, que pels conflictes armats. Segons l’ONU, aquest número s’incrementarà exponencialment, aconseguint en els pròxims 20 anys els més de 1.000 milions de persones.
Malgrat la seva situació extrema, aquestes persones estan desprotegides, perquè no mereixen, segons el Dret Internacional, ser refugiades, ni molt menys climàtiques. En efecte, quan es va adoptar jurídicament el concepte de refugiat en 1951, no es contemplava aquest fenomen entre les possibles causes polítiques que permetien aquesta protecció internacional. És més, actualment aquestes causes polítiques, que en un moment van salvar milions de persones, serveixen ara per a excloure a moltes.”
Refugiats per emergència climàtica (Agenda Pública, 3 de setembre de 2019)
