“Potser no necessitem grans solucions, però si un imparable procés de petits canvis que vagin resolent successivament els problemes que tenim detectats: menys influència de les minories nacionalistes per a aprovar pressupostos, lleis que facilitin investidures, més transparència en la presa de decisions en inversions en les comunitats, millora del finançament, llei de llengües que emmarqui el seu ús, etc. Per a la solució necessitem que els polítics deixin de moure’s per tactisme electoral i per a aconseguir butaques, adquireixin una mica de visió d’estat i traslladin les seves prioritats del cultiu del personalisme i del propi ego, cap a la consecució del bé comú i la resolució dels problemes. A poc a poc, tot molt pràctic, però sabent cap a on anem.”
El que preocupa (Crònica Global, 22 de juliol de 2019)
