“La Llei de Claredat neix després del referèndum a Quebec en 1995 que, per molt poc, va perdre l’independentisme quebequés: a favor el 49,4%, i en contra el 50,5%, amb una participació espectacular, el 93,5%. Però, prèviament, va passar una altra cosa. El Govern del Canadà va demanar al Tribunal Suprem que emetés una opinió sobre si el Parlament o el Govern del Quebec tenien, segons la Constitució i el dret internacional, el dret a promoure de forma unilateral la secessió de Quebec del Canadà. Aquesta opinió va tenir dues parts. En la primera es constatava que no hi havia cap dret internacional que pogués emparar aquesta secessió, i que la Constitució del Canadà tampoc la possibilitava. Però va afegir que, amb una pregunta clara, baix determinades condicions, es podia obrir la porta a un procés d’independència dins de la llei, sempre que, a partir d’una negociació, s’atengués la reforma de la Constitució.”
Llei de Claredat o Constitució espanyola a seques? (Crònica Global, 7 de juliol de 2019)
