“Perquè no es tracta de llengua sinó de poder: poder aconseguir que es faci la voluntat d’una minoria, que vol imposar-se al marge dels seus resultats electorals. Com va dir Humpty Dumpty, l’ou savi i garlaire d’Alícia al País de les Meravelles, “el que compta no és el significat de les paraules sinó saber qui mana”. Ens toca a tots plegats defensar-nos no de les incorreccions lingüístiques, reals o inventades, sinó dels qui volen prevaldre tant sí com no tot repartint salvavides de ferro a tort i a dret per tal de fer de l’espai social comú territori particular a còpia d’expulsar-ne els altres. Defensant-nos així serem fidels no a una suposada correcció lingüística sinó a una tradició de la cultura catalana moderna, que va costar molt consolidar i que ens va allunyar, ara fa més de 50 anys, del fatídic “nosaltres sols”.”
Rosalia canta en català, o el salvavides de ferro (Catalunya Plural, 15 de juliol de 2019)
