La vocació política de la filosofia com a filosofia no implica la seva dissolució en la política. En aquest sentit la seva vocació política es desprèn o es deriva de la seva dimensió més bàsica, més constituent. I igual que en relació amb la dimensió humana per excel·lència, la del llenguatge, s’imposa afirmar que aquest és sempre, per definició, llenguatge de la tribu, això és, llenguatge comú compartit (de fet, la idea mateixa de llenguatge privat és una contradicció en els termes), així també el seu millor destil·lat, el de la raó, només pot donar-se en l’atmosfera del comú. La reflexió aristotèlica sobre la vida bona, posem per cas, només pot entendre’s com a reflexió sobre la millor manera de viure junts. L’individualisme, vist des d’aquesta perspectiva, només pot entendre’s com un miratge, patològic, de la raó.
Entrevista a Manuel Cruz (CTXT, 31 de juliol de 2019)
