Federalistes d’Esquerres mai no ha amagat la seva condició d’organizació independent dels partits però a la vegada clarament orientada cap a l’esquerra des d’una vocació inequívocament plural. Per això vàrem celebrar l’aprovació de la moció de censura que va portar Pedro Sánchez a la presidència del Govern a la primavera de l’any 2018, de la mateixa manera que ens vàrem pronunciar (en un moment en què no era clar si les coses acabarien així) per un acord d’esquerres a l’Ajuntament de Barcelona que donés lloc a un Ajuntament plural presidit per Ada Colau.
Les eleccions generals del 28 d’abril passat ( gairebé fa tres mesos !) van deixar un panorama polític complicat però familiar per a qualsevol observador de les democràcies europees: el sistema espanyol de partits s’ha fet més fragmentat, de tal manera que no hi ha cap partit majoritari i, per tant, és necessari formar una coalició de partits parlamentaris. En segon lloc, el primer partit es el PSOE, amb una àmplia diferència sobre els altres: no hi ha cap majoria possible sense el partit socialista; a ells correspon, doncs, la conducció del nou govern i la iniciativa en les accions necessàries per a formar-lo. I en tercer lloc, els partits que han d’acompanyar el PSOE en la formació del nou govern són els que reconeixen la pluralitat de la societat espanyola i la urgència de revertir les polítiques ( socials, econòmiques, ambientals …) de signe conservador dels últims anys. La ferma decisió de C’s d’incorporar-se al bloc conservador i de rebutjar tota aproximació al partit socialista deixa doncs una única solució: l’aproximació entre PSOE i el grup de “Unidas Podemos”, amb el suport d’alguns grups territorials (com PNV, Compromís, etc.), i la incògnita de quin serà el paper dels nacionalistes catalans.
A partir de demà 22 de Juliol s’obre en el Congrés dels Diputats la sessió d’investidura, i tot just sembla desencallat un acord per a formar un govern de coalició, encara que no sabem amb quin programa, quina composició, quina distribució de responsabilitats, etc.
Federalistes d’Esquerres opina que tots els sectors d’opinió progressista de Catalunya i del conjunt d’Espanya han de fer arribar als nuclis dirigents dels partits corresponents la necessitat urgent i inel.ludible de formar aquest acord de govern, com més aviat millor. La idea d’anar cap a una segona ronda al setembre o, encara pitjor, la idea de forçar una dissolució avançada i la convocatòria d’unes noves eleccions al novembre, seria catastròfica: allargaria la situació d’interinitat, conduiria vulguis o no a setmanes de retrets recíprocs continus entre PSOE i Podemos, desanimaria l’electorat d’esquerres i permetria el reagrupament de les forces de la dreta, refetes després dels èxits assolits a Andalusia o a Madrid.
Les esquerres no es poden permetre això. Donar al conjunt de les dretes (cada vegada més escorades cap a les posicions de VOX) la possibilitat de recuperar el control del govern central representaria tornar enrere políticament, renunciar a emprendre les polítiques que resulten peremptòries, i abandonar el paper relativament més rellevant que Espanya pot estar jugant dins la Unió Europea.
Les dificultats de relació personal o entre partits no són una excusa: mai ha estat fácil formar o gestionar un govern de coalició. Però justament per això cal un major esforç, un major rigor i una major maduresa en les negociacions.
Cridem, doncs, a PSOE i UP a superar desacords i desconfiances i arribar als acords necessaris per a formar per primera vegada en la historia d’Espanya un govern plural, sòlid i eficaç, que es correspongui a les expectatives dels seus electors
Aquest acord hauria de permetre un govern estable, on es fa imprescindible que els partits integrants a la coalició es tinguin confiança mutua i respectin el principi de lleialtat en l’acció conjunta de govern. Només així es podràn emprendre les reformes necessàries per avançar cap a una nova etapa política, feta de més llibertat individual, de més justícia social, de més equilibri territorial i de millors serveis col.lectius. En poques paraules: per avançar cap a un país més federal i més d’esquerres, menys desigual, capaç d’impulsar també una Europa més federal i solidària.
