“No hi ha cap lloc en el món en el qual es concentri una major quantitat d’actors que reclamen la seva inclusió en les formes de representació i govern. És possible que els interessos particulars siguin una rèmora per a fer valer l’interès general dels europeus, però seríem injustos si no veiéssim el seu costat positiu: algú coneix alguna institució política que, amb avanços i reculades, es mostri tan interessada a equilibrar realitats tan diferents, que vulgui integrar les voluntats del nord i el sud, de l’est i l’oest, les diverses famílies polítiques i avançar en la paritat?”
Elogi de l’embolic europeu (La Vanguardia, 3 de juliol de 2019)
