La constitució de les Cambres elegides el 28 d’abril ha tingut un element espectacular i, creiem, de gran trascendència: l’elecció, com a presidents del Congrés dels Diputats i del Senat, de dos federalistes: respectivament, Meritxell Batet i, molt especialment, el que havia sigut fundador i primer president de Federalistes d’Esquerres, Manuel Cruz.
En els últims anys s’ha perdut sovint de vista la importància d’aquests càrrecs. Situades molt amunt en l’escala protocolària de les institucions, es tracta de les magistratures que han d’arbitrar i dirigir l’activitat de les cambres legislatives. I de manera particularment rellevant el Senat, que hauria d’acollir la representació de la pluralitat de la governació territorial i la implicació de les Comunitats Autònomes en la direcció de l’Estat.
Amb tota la humiltat del món, creiem que la designació de Meritxell Batet i Manuel Cruz per aquestes institucions no és del tot independent de la feina feta de promoció de l’ideari federal a Catalunya i al conjunt d’Espanya en els últims anys. Es tracta de dues persones catalanes ( però que encarnen els diversos canals biogràfics i territorials que han definit la Catalunya d’avui), de generacions diferents, i que s’han significat intensament en els últims anys com a defensors i promotors de plantejaments federalistes, ja sigui des de l’especialització universitària o des de les tribunes periodístiques, des del Ministeri o des del treball associatiu. I es tracta, a més ( per què aquestes coses compten) d’un home i una dona.
Federalistes d’Esquerres ens hem de felicitar d’aquests nomenaments, i en particular de la designació de Cruz al front del Senat. Manolo (com el denominen els seus amics més antics) va ser un actor clau en la definició inicial de què havia de ser Federalistes d’Esquerres, de com havia de funcionar i de cap a on havia d’apuntar. I a la vegada, a través d’una intensa activitat publicística, en actes públics, articles periodístics i llibres de temàtiques diverses, ha esdevingut una referència essencial en el combat polític, en la mobilització d’un corrent d’opinió i en la definició de la proposta federalista d’avui i de demà. I tot això, des d’una reconeguda i respectada independència partidista (perfectament integrada amb una claríssima definició política).
Ja des del discurs inaugural com a president del Senat, Cruz ha dibuixat alguns dels eixos definidors que considera essencials del seu mandat: promoure la Conferència de presidents de les Comunitats Autònomes, fer avançar les propostes de reforma federal del Senat i fer-lo intervenir activament en la revisió del sistema de finançament autonòmic. En altres paraules, elements centrals de l’horitzó polític que Fed ha anat posant en el centre des de la seva fundació.
I un element que pot haver passat desapercebut però no és menor: els representants parlamentaris dels grups independentistes en les dues Cambres han preferit no votar ni a Batet ni a Cruz. Probablement, no els consideren prou “catalans”, com no ens hi consideren a cap dels membres de Federalistes d’Esquerres. Per ells faran: el sentit del progrés i del vent de canvi està en la transformació federal d’Espanya i d’Europa. Si prefereixen quedar-ne fora, malgrat les invitacions que han rebut, quedarà de manifest que ells no són “els catalans”, com de forma abusiva i excloent pretenen; que hi ha una altra Catalunya, atractiva i moderna, decidida a implicar-se en el progrés social i polític, i que té com a representants destacats persones federalistes i d’esquerres, com són, entre altres, Meritxell Batet o Manolo Cruz.
Des d’aquí, doncs, el nostre oferiment per allò que pugui ser útil, el nostre agraïment per la feina feta i la nostra felicitació més cordial per l’elecció.
