“Les eleccions municipals són el terreny natural on es dirimeix el futur de la ciutat. Representen l’ocasió de fer balanç del govern sortint, de confrontar models i projectes. A Barcelona, no obstant això, els pròxims comicis locals són molt especials; els seus resultats tindran unes repercussions polítiques de gran abast, tant a Catalunya com en tota Espanya. Això fa que els debats programàtics al fet que assistim durant la campanya – sobre temes tan crucials com l’habitatge, seguretat, projectes urbanístics, turisme, economia urbana, mobilitat o medi ambient – tinguin un punt d’enganyós en els termes formals en què es produeixen. En realitat, la semblança que tindrà Barcelona en els pròxims anys – la seva cohesió i progrés o, per contra, l’increment de les desigualtats i la seva decadència – dependrà de com se situï en relació a la crisi territorial i als seus diferents actors. Dit cruament: les polítiques urbanes que faci el futur govern municipal no dependran tant del que s’hagi anunciat en campanya com del fet que aquest govern sigui captiu o no del “*procés”.”
La ciutat captiva (lluisrabell.com, 18 de maig de 2019)
