“Malgrat ser constantment insultat i menyspreat pel camp secessionista, s’ha cuidat bastant de no entrar a segons quins draps i no practicar el discurs de l’exclusió. Ha defensat el diàleg, ha mantingut, sempre que ha pogut, ponts oberts i va reclamar tolerància i civilitat a uns oponents que no han estat molt acurats amb els mitjans emprats, en nom de finalitats supremes bastant discutibles. En tot cas, sempre ha abonat que calia buscar una solució política per a l’actual conflicte català, fins i tot acreditant públicament mesurades de gràcia que posaven la cara agra als seus propis correligionaris. La possibilitat que fos president del Senat semblava un gest interessant per part de la nova majoria governamental sortida de les eleccions, indicativa cap a una conversió d’aquesta Cambra en territorial i obrint canvis en pro d’un model federal per a Espanya. Impedir-ho resulta una clara mostra sobre quin és l’estratègia política real de l’independentisme: únicament mantenir una situació de confrontació.”
El ‘cas Iceta‘ o com no existeix independentisme moderat (Crónica Global, 24 de maig de 2019)
