Els resultats de les eleccions generals del 28 d’Abril han representat la reproducció ampliada de la majoria que va votar favorablement la moció de censura de Maig del 2018, portant el PSOE al Govern.
La victòria electoral socialista; el manteniment, encara que a la baixa, dels resultats de Podemos i les seves confluències; el predomini d’una ERC ara més dialogant, per sobre d’un Junts Per Catalunya cada dia més desconnectat; la divisió de les dretes; i el resultat rellevant però molt inferior al previst de Vox, configuren en conjunt un panorama polític nou i prometedor per a l’avenç de les propostes federalistes i de progrés. I a més, en un context d’alta participació electoral, especialment a Catalunya, que mostra l’interés de la ciutadania, la seva preocupació davant del creixement de propostes nacionalistes i populistes, i la confiança en les forces del canvi.
Aquest moviment ha de continuar i, si pot ser, incrementar-se en la convocatòria electoral del 26 de Maig. La coincidència entre les eleccions municipals i les europees és a la vegada molt important en termes simbòlics i molt rellevant políticament. Al cap i a la fi, el federalisme sempre ha pres l’àmbit local com el punt de partida de la construcció del edifici institucional; i d’altra banda, la federació en el segle XXI ha de superar els marcs antiquats i insuficients dels Estats – nació, marc que resulta impotent davant la magnitud dels problemes que es plantegen avui, des del canvi climàtic fins a la globalització econòmica, passant pels corrents migratoris o la defensa de les llibertats.
Necessitem ajuntaments d’esquerres, plurals, sensibles a les polítiques ambientals i a superar els murs de discriminació que penalitzen les dones; i a la vegada, que siguin també la punta de llança de la construcció d’una Europa federal, integrada i capaç de jugar un paper decisiu en la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible fixats per Nacions Unides en l’horitzó del 2030. Els resultats de les eleccions generals són un element molt positiu però per ell mateix insuficient; cal també assegurar la presència, la representació i la victòria de les forces federalistes i d’esquerres en els altres nivells territorials i institucionals. Davant de la forta pressió dels nacionalismes a escala espanyola i europea, l’alternativa federal s’ha de manifestar com l’únic camí cap a un futur de convivència, de diàleg i de cooperació.
