“Que Manuel Cruz s’hagi convertit en president del Senat significa un reconeixement a la seva obstinació personal per tendir ponts, per predicar la necessitat d’avançar en una sortida federal i el que representa. És un gest per als i les federalistes anònims que a Catalunya van donar un pas endavant el 2012 significant-se i que han insistit des d’aleshores en que l’única sortida a la crisi política i social que vivim passa pel diàleg, el pacte i la negociació. Que la imposició d’unes idees sobre altres no conduirà a cap solució i que, encara que no sigui fàcil, hem d’acceptar que totes les opcions són legítimes i trobar una forma de seguir convivint junts. És un reconeixement també per a aquelles persones que, sense definir-se com federalistes, comparteixen els seus valors. Perquè tot i les males cares, els insults indirectes o explícits, segueixen intentant compartir un cafè al bar del poble amb tothom, insisteixen en saludar amb afecte aquells veïns i veïnes que fan el gest de girar-los la cara.
Manuel representa el federalisme però a més la pluralitat de Catalunya, on la majoria dels seus ciutadans són com ell, persones amb identitats múltiples, que són catalans però comparteixen també l’herència dels seus pares o avis vinguts d’altres territoris i no volen renunciar a aquesta complexitat perquè la senten com una riquesa, com una cosa que suma.”
Manuel Cruz i la fraternitat (Diari de Girona, 26 de maig de 2019)
