“A tots els espais polítics necessitem noves formes i impulsos polítics. Obstinar-se a convertir l’adversari polític, o el veí que no pensa com nosaltres, en un enemic només porta a més confrontació. El mateix que definir com a fracàs de l’Estat (espanyol) el funcionament de la tutela (espanyola) dels drets fonamentals; o utilitzar un discurs nativista en el qual l’emigrant (espanyol) dels anys cinquanta i seixanta és culpable de la situació política catalana actual; o voler convertir Barcelona en la capital d’una república inexistent i que, com molts dels seus defensors assenyalen, està lluny d’arribar.
És el moment de la política, de resoldre els problemes de la ciutadania. De posar els llums llargs; els de posició, recordeu, només ens deixen veure l’ara i aquí.”
Política de llums llargs ( El País, 13 de maig de 2019)
