“Manuel Cruz no tenia cap obligació de trobar-se enmig d’aquesta brega tòxica en la qual ni tan sols hi ha ni rastre d’enginy. No tenia cap obligació de deixar les seves classes i els seus llibres per a ficar-se en política, i cap necessitat, i tampoc traurà cap benefici, encara que probablement sí moltes angoixes i moltes ferides. Va elegir presentar-se com a candidat independent pel Partit Socialista de Catalunya en l’època més agra de contesa i deliri. Es va proposar practicar l’activisme de la racionalitat democràtica i de la cerca de compromís i concòrdia quan més refermava la cridòria de la desraó, quan l’habitual aliança entre els al·lucinats i els aprofitats semblava que estava més prop de provocar una irreparable fractura civil.”
Elogi del polític (El País, 31 de maig de 2019)
