” Això de “veritats”, dit així, sona a un diàleg de metafísiques o dogmàtiques entre dues posicions. Jo no ho veig per aquí, més aviat crec que el que expressa el moviment independentista és un desajustament social d’enormes proporcions, i un desconcert immens d’una part de la societat catalana que pensa, davant un impacte brutal que ha afectat les bases del consens social català, que amb la independència es resoldran els problemes que aquest impacte, especialment la globalització, els canvis de l’economia global, ha provocat en el seu anterior consens social. I per a això s’ha buscat un enemic, en aquest cas ja conegut: Espanya, i s’ha construït un imaginari col·lectiu nou, almenys com a imaginari majoritari, com és la independència. Més que veritats, per tant, el que veig són senyals d’un profund laberint. Aquest desori s’està produint en altres societats —vegem Itàlia, vegem el Brexit—, la qual cosa ocorre, és que a Catalunya ja existia una plantilla anterior, el nacionalisme extrem que esdevingut en independentisme, s’ha utilitzat en aquesta crisi com a falsa sortida del problema.”
Entrevista a Javier Aristu (Crónica Global, 14 d’abril de 2019)
