“Qui perd l’origen no perd la identitat? Això és diferent del nacionalisme, que no és el natural amor al propi, sinó imposar la teva nació fins a crear un espai geogràfic on només càpiguen els purs, els autèntics com tu: és aquesta nació exclusiva i eterna que el nacionalista somia per a si i els seus.I si la teva nació és integradora? La del nacionalisme no ho és, perquè es nodreix d’aquesta il·lusió d’eternitat: si compleixes una sèrie de normes, et projectes en el més enllà. I les compleixen, perquè l’ésser humà no pot estar tranquil si no creu que és etern, que transcendirà la seva final.”
Entrevista a Fernando Aramburu (La Vanguardia, 26 d’abril de 2019)
