“Aquestes xifres posen de manifest, d’una banda, que el Govern no s’està dedicant a pensar i desenvolupar polítiques, sinó que està absolutament bolcat en un procés que va descarrilar fa molts mesos. A Puigdemont i els seus, el “com pitjor va, millor” sembla que els atreu. No obstant això, és diferent la situació en què s’ha quedat ERC davant la convocatòria d’eleccions. D’una banda, no ha donat suport a uns pressupostos amb una millora en despesa social molt rellevant, que hauria suposat, a més, la continuïtat d’un Govern central procliu a l’entesa amb Catalunya. Ara afronta una campanya electoral en la qual reclama més polítiques i més despesa social. Com és obvi, no vol que guanyin les dretes al Congrés dels Diputats per les conseqüències nefastes que això tindria sobre la crisi catalana. Paral·lelament, afirma que votar PSOE/PSC és votar Ciutadans, quan una victòria de les esquerres seria l’única manera de desbloquejar la situació política a Catalunya. Unes eleccions, en definitiva, a les quals arriba descol·locada: el discurs de l’autodeterminació immediata superat, però sense haver bastit els ponts oportuns amb els qui podien afavorir una nova fase de diàleg, entesa i millores socials.”
Un govern que no ens representa (El País, 1 d’abril de 2019)
