“Sempre he pensat que les dretes nacionalistes —ja siguin catalanes, espanyoles o d’on siguin— sempre acaben coincidint, expressa o tàcitament perquè, en el fons, els uneix l’animadversió a l’esquerra i, sobretot, perquè s’alimenten i necessiten mútuament. Com més nacionalisme a Catalunya, més a Espanya i viceversa. El drama és que hem arribat a un punt en el qual les dretes espanyoles i catalanes entenen que els pot anar millor, en unes eleccions, l’enfrontament que un possible acord. Per això, si en les pròximes eleccions del 28 d’abril guanyen les dretes, d’un i un altre costat, tindrem la confrontació assegurada i llavors sí que es posarà en risc la unitat del país. Perquè la unitat i la salut de la democràcia, a Espanya i a Europa, dependrà que derrotem a tota mena de nacionalismes i col·loquem l’agenda social en el centre de la política. Això és el que ens juguem en les pròximes eleccions, o la guerra de les banderes o un avanç en la cohesió social i territorial.”
La corretja de les dretes (El País 21 de març de 2019)
