“El relat independentista ignora deliberadament la resistència del poble espanyol contra el feixisme que va desembocar en la Guerra Civil i el suport del catalanisme conservador al general Franco. Més enllà del caràcter francament intolerant d’aquestes manifestacions, que els aproximen a l’extrema dreta europea, pot apreciar-se una línia de ruptura en les històriques relacions de col·laboració entre l’esquerra i el republicanisme espanyol amb el nacionalisme català enfront de la dreta (neo)centralista, almenys des dels Pactes de Sant Sebastià que van preludiar l’adveniment de la Segona República.A més, la falta de suport a les reivindicacions secessionistes per part de la Unió Europea està conduint a aquests sectors del catalanisme a emprar un to creixentment antieuropeista. Això ja es va apreciar en les declaracions de Puigdemont qualificant, el novembre de 2017, a la Unió Europea de “club de països decadents i obsolescents”, però que ha anat en augment, com, per exemple, amb l’ocupació de la delegació de la Unió Europea a Barcelona, organitzada per l’ANC, i per les reaccions a la prohibició del president del Parlament Europeu Antonio Tajani de permetre la conferència de Puigdemont i Torra en la cambra europea.”
Símptomes de regressió en l’independentisme català. (El Vell Talp, 1 de març de 2019)
