Cicle +Europa.
El passat 14 de febrer, en el marc del cicle +Europa que organitzen els Federalistes d’Esquerres, va ser a Can Jonc, Lluís Bassets per parlar dels reptes actuals de la Unió Europea (UE).
Per a Bassets les principals amenaces a què s’enfronta la UE són:
-Les ciberguerres: actuacions opaques, sense contrastar però molt eficaces en el seu objectiu de manipular i destruir les institucions democràtiques. Semblava ser, quan van emergir, que les tecnologies de la comunicació i la informació sense regular), representaven un instrument d’emancipació per a les persones i per als pobles però s’ha fet evident que han esdevingut una forma de penetració de poders autocràtics. Per al periodista, el seu poder tòxic, actualment, ja no es basa només en les fake news, sinó que es manipulen també les imatges i declaracions d’aquelles persones a qui es vol atacar.
-La política de migracions: es sabut que Europa necessita mà d’obra jove per a mantenir l’ economia i que l’arribada d’aquestes persones s’ha d’organitzar racionalment amb una política de migracions, amb estratègies a llarg termini. Per a Bassets calen polítiques concertades de cooperació que ajudin a desenvolupar l’economia dels països africans i també a la recepció de persones joves migrants, perquè es necessiten, ja que aquí s’envelleix. Bassets va manifestar que a Europa hi conviuen una visió que es decanta per acollir nous ciutadans amb una altra que promou una identitat europea blanca. Per a ell, un dels fonaments dels populismes d’arreu, ha estat fer veure com a amenaça l’entrada de persones extracomunitàries.
-Els nacionalpopulismes: Lluís Bassets, afirmava dijous, que tots els nacionalismes defensen una Europa només pels europeus. El suport que donen els països l’est d’Europa als moviments financers, oposant-se a la lliure circulació de persones, debilita la Unió Europea. En això es fonamenta també el Brèxit, va dir Bassets.
El periodista afirmava que l’única vegada que Europa ha demostrat unitat en front a algun tipus de populisme ha estat amb la seva posició davant el Brèxit. També va dir que un Brèxit sense acords seria una catàstrofe per a la Gran Bretanya però també per a la UE. I que si se cedeix a les pretensions britàniques es veurà desvirtuat tot el projecte europeu.
També va explicar que s’ha de tenir en compte la posició de Rússia, que intenta recuperar el seu paper com a superpotència i que, tot i els seus greus problemes demogràfics i econòmics, ja ha aconseguit apropiar-se de la influència que Europa tenia a l’Orient Mitjà i desestabilitzar Ucraïna.
Finalment va parlar també del desballestament del contracte social, fruit de la nova economia. Com pot sobreviure el sindicalisme tradicional en l’economia digital? va dir . Per a ell la possible solució s’hauria de centrar en la regulació i fiscalitat del Big Data, també de la competència i en més inversió en l’estat del ben estar.
Per a Bassets aquestes amenaces s’han d’afrontar avançant cap a més unitat; Merkel i Macron semblava que ho lideraven però ara estan en situació de debilitat i no se’ls veu cap alternativa, amb la qual cosa l’enfortiment de la unitat també perilla.
Va explicar que s’ha avançat en aspectes de defensa, com a resultat de la inhibició en l’ajuda militar dels EEUU i el rearmament de Rússia, però, segons el periodista, s’ha fet malament perquè s’hauria d’invertir més en combatre la ciberguerra i menys en armes convencionals.
Per a Bassets cal resoldre la necessitat d’un govern polític de l’euro, que contempli la solidaritat com a garantia de la cohesió social, que eviti una nova crisi.
Creu que es podria aprofitar el Brèxit com a oportunitat per a desenvolupar polítiques que ajudin a la igualtat entre la ciutadania, ja que el Regne Unit sempre ha estat un fre per al desenvolupament de polítiques socials .
També creu que no hi ha cap altra alternativa de supervivència als països europeus, que la Unió Europea per tractar amb igualtat a grans potències com EEUU, Xina, Rússia o Índia.
Per a Lluís Bassets les properes eleccions són les més importants de la història de la UE perquè coincideixen amb l’increment dels nacionalpopulismes, que tenen la pretensió de canviar-la des de dins. Voldran continuar amb la política de repartiment de fons però canviar aquelles que afectin la seva identitat com ara l’estat de dret i la política exterior.
Per a ell aquestes eleccions enfrontaran les posicions de qui defensa els nacionalpopulismes amb aquells que volen més Europa .
Per això creu que és tant important la participació.
Lluís Bassets també va parlar de la revista política&prosa al comitè de redacció de la qual pertany, l’objectiu d’aquesta revista és constituir un òrgan de debat i obrir espais de diàleg per recuperar la dignitat de la política. Per als impulsors d’aquesta publicació el català i el catalanisme no pot ser ocupat per cap partit ni per cap ideologia.
Des de política&prosa es pretén fer un periodisme tranquil, raonat, basat en arguments i oposat a la política emocional feta per whatsapp.
