“Jugar, tensar, explicar coses que no són, tergiversar, exagerar, deixar en el racó a catalanistes de sempre, només perquè s’han atrevit a dir que d’aquesta manera no hi ha gens possible, que sense comptar amb l’altra meitat de catalans és millor no fer res, i, molt menys, infringir la llei. Això ha passat durant aquests últims anys.
El debat a Madrid és molt interessant, però espanta Catalunya. S’hauria de conèixer en profunditat. Aquest diumenge hi haurà molta gent als carrers, protestant contra una imatge, contra la percepció que només parla i es queixa una part, que l’agenda política la marca l’independentisme, que sempre la culpa la tenen els altres. Que la ciutadania espanyola i els catalans no independentistes sembla que tenen la culpa que es jutgi, a partir d’aquesta setmana, a uns dirigents polítics que van passar la línia de la legalitat. I que haurien de patir insomni pensant en els fills petits d’aquests dirigents, perquè els seus pares i mares estan a la presó. Això és lamentable –la presó– però ho haurà de dirimir la justícia, no ho decideixen ni està en mans dels ciutadans catalans no independentistes.”
L’independentisme no sap el que ha fet (Crónica Global, 9 de febrer de 2019)