“El capítol dedicat a la “literatura patriòtica” és una part no menyspreable de la història de la literatura universal. Tots els països n’han fet, especialment cada vegada que hi ha hagut brega entre dues nacions; rarament quan s’ha tractat d’una guerra civil dins d’una nació —no dins d’un Estat.
Una de les característiques d’aquest subordre de la literatura és l’èmfasi, la vehemència, de vegades la ira amb què es canten les pròpies virtuts i es rebenten els defectes dels altres; fins al punt que, en guerres com ara les francoprussianes, cada un dels dos països implicats va posseir una literatura amb una simetria especular respecte a l’altra. La segona característica, que sembla inevitable, és que es tracta de literatura molt secundària, malgirbada, d’ocasió o de circumstàncies.”
Literatura patriòtica (El País, 10 de febrer de 2019)
