“L’emergència social la viuen, no obstant això, els catalans i catalanes que tenen greus problemes per a sobreviure i que romanen al marge del debat polític a pesar que ningú els imputa haver comès cap il·legalitat.
Més del 40% de les famílies monoparentals femenines catalanes viu sota el nivell de la pobresa. Cada dia moren sis persones a Catalunya esperant una residència. El 40% dels contractes laborals que es van signar a Barcelona l’any passat van tenir una durada de menys d’un mes.
Algun dels membres del Govern és conscient del que significa viure en una situació de precarietat semblant? Costa pensar que és així.”
Crisi humanitària o emergència social? (Crònica Global, 19 de febrer de 2019)
