“Hi ha moltes faules d’Isop que parlen de la vanitat. Una d’elles és conegudíssima. Un corb havia atrapat un tros de carn i se’l menjava des de dalt d’un arbre. La guilla des de sota li va dir: “Series el rei dels ocells si tinguessis veu”. El corb va cantar per demostrar que en tenia, de veu, però li va caure la carn del bec, que la guilla es va emportar. L’Estat ha decidit disciplinar els díscols. Aquest judici no és una tertúlia. Respon a la raó d’Estat. Tota expansió sentimental o vanitosa que el judici susciti en l’opinió pública catalana no solament no servirà de res, sinó que ens retornarà a la vanitat i al complex de superioritat, vicis que ens han portat a aquest carreró sense sortida.”
L’emoció de la vanitat (La Vanguardia, 25 de febrer de 2019)
