“La desconfiança que ha provocat la unilateralitat de les institucions de Catalunya en part de la seva ciutadania, en les institucions de l’Estat i en la resta d’institucions del nostre entorn trigarà molt de temps a superar-se. La credibilitat de Catalunya com a entitat política s’ha vist clarament i profundament perjudicada. Així doncs, el més assenyat és assumir l’error en la tàctica i posar els peus a terra, catalana si pot ser –la belga ens surt molt cara–, i deixar de demanar impossibles. Catalunya ha d’acceptar que forma part d’un Estat, Espanya, que és democràtic, cosa que no impedeix que necessiti canvis polítics i institucionals als quals pot i fins i tot ha de contribuir a través de les vies previstes. Això és la democràcia.”
Espanya és una democràcia plena, i Catalunya? (El País, 10 de gener de 2019)
