Els federalistes ens hem oposat radicalment, al llarg del “Procés”, a les visions binàries, simplificades, de la vida política. Contra els que volen polaritzar ( “amb mi o contra mi”) els federalistes comencem per reconèixer la complexitat de la realitat i tenim el convenciment que aquesta complexitat ha de formar també part de la solució. Per això afirmem que cal avançar cap a una Espanya federal dins d’una Europa federal, que tingui el suport d’àmplies majories, amb els instruments jurídics adequats (Estatut d’autonomia, reforma de la Constitució espanyola, Constitució europea).
Sabem que avui no existeix encara una majoria política a favor d’aquesta posició, però també sabem que no hi ha una majoria política a favor de la independència unilateral. Per això manifestem el nostre rebuig a propostes que diuen representar el punt de vista de la majoria dels catalans, com el recent manifest que porta l’ambiciós títol de “som el 80%”. Sota aquesta presentació es resumeix un programa en tres punts: posada en llibertat dels dirigents polítics empresonats; fi a la repressió judicial i negociació d’una solució política ( “sense condicions ni renúncies”, precisa).
Podríem aturar-nos en la imprecisió de la proposta: per exemple, negociació sobre què? Entre quines dues parts? Però més important que això és la constatació que encara que el document va sorgir d’Òmnium Cultural i de la identitat d’algunes persones signants, és una proposta que confirma l’estratègia del procés; i s’hi afirma que l’únic problema existent són les respostes repressives que “Madrid” ha donat al procés.
Ni una paraula doncs sobre l’estratègia independentista; sobre la il·legalitat de les seves accions; o sobre la voluntat d’ocupació excloent de tot allò que és comú (des dels mitjans de comunicació públics fins els “carrers”, passant pel Parlament, el govern o el teixit associatiu).
No resoldrem res si ens interessem pels epifenòmens, per greus o dolorosos que siguin. El que cal és abordar la qüestió de fons, construint un camí de sortida que pugui ser majoritari i no pretengui (enganyosament) que ja ho és ara.
