“Compartien els vells nacionalismes, gestats a l’escalf del romanticisme, la idea de pàtria i l’afecte desbordant per ella, fins al punt de lliurar la vida si fes falta. Tots ells també tenien en comú un mite fundacional, a quin més absurd. Com més antic i estrafolari, més valuós. I quelcom semblant passava amb les banderes, els colors de les quals es corresponien amb el més granat de les gestes privatives de cadascú. Les essències identitàries, tan à la mode gràcies a aportacions com les de l’actual president de la Generalitat, Quim Torra, han estat des de sempre un altre dels ingredients imprescindibles del nacionalisme. L’esperit de campanar, tradicionalista, localista i tancat, també és patrimoni comú dels vells nacionalismes. I així successivament.”
Nacionalisme en comú (El Triangle, 31 d’octubre de 2018)
