“En resum: abans de l’1-O, la idea d’un referèndum pactat podia actuar com un fre al” tenim pressa “(tenim pressa) de l’independentisme – encara que ja es va comprovar que ni teníem, ni vam poder concitar forces suficients perquè així fos . Avui, però, l’evocació a deshora d’un referèndum facilita que els partits independentistes difereixin el balanç del fracàs de la via unilateral i recomponguin el relat d’un procés enlloc. el col·lapse del Parlament així ho testifica. No posem la carreta davant dels bous. El temps segueix sent la matèria primera de la política. ”
El referèndum com a fetitxe (lluísrabell.com 3 d’octubre del 2018)
