“A partir d’aquest moment, el Procés aspira al que sempre han intentat els moviments totalitaris: una mobilització popular que aconsegueixi fondre, per mitjà del que Simone Weil va anomenar la” mentida organitzada “, poble, nació i Estat en un sol ésser , una totalitat de destinació. Ser català consistirà en formar part d’un poble que constitueix una nació que es realitza en un Estat. Res importa que la societat catalana es fracturi en dos; el que importa és que serà suficient la meitat més un dels diputats , encara que només representin la meitat menys un dels catalans, perquè, arrogant-se la representació de “tot el poble” de Catalunya, es pronunciïn en nom de la nació catalana per la independència. I això va ser el que va passar quan el Procés va desembarcar per fi a Ítaca. ”
‘Procés’ (El País, 23 de setembre del 2018)
