La proclamada però non nata “república catalana” ni està ni se l’espera, més enllà de les fantasies dels seus ideòlegs i adeptes. No obstant això, les conseqüències reals del fracassat Procés per intentar aconseguir-la estan aquí per quedar-se doncs els seus orígens vénen de lluny i els seus efectes van per llarg. Per això, des d’una perspectiva no només política sinó sobretot cívica seria un greu error estratègic intentar passar pàgina per entrar en una suposada situació de “normalitat” sense emprendre abans una ineludible tasca de claredat, amb el propòsit d’avançar en el desmuntatge de la colossal impostura generada pel Procés. Els seus nocius efectes han soscavat profundament els pilars de la convivència democràtica a Catalunya i provocat tensions institucionals extremes a l’intentar subvertir l’ordre constitucional a Espanya de forma il·legal, mitjançant la violació expressa de les normes vigents, i il·legítima, perquè no hi havia necessitat urgent ni demanda social majoritària. Qualsevol que hagin estat o siguin els problemes pendents de reforma estatutària i constitucional, és evident que el Procés ha demostrat en la pràctica que no forma part de les possibles solucions.
El posprocés: Un banquet de conseqüències, per Tomás Jiménez Araya a SMQE, març 2018
