Els balcons de Catalunya s’han convertit en l’escenari d’una guerra de banderes. Les estelades blaves propietàries d’una anhelada llibertat i les roji-gualdas representant l’amor a la terra de Cervantes es miren amb recel. En cap balcó conviuen les dues banderes. Són banderes rivals i representen identitats nacionals rivals. I encara que estiguin en una mateixa finca, entre elles hi ha una frontera. No és un fenomen nou, ni tampoc exclusiu de Catalunya i Espanya
Les identitats nacionals, habitualment representades amb banderes, van ser premisses fonamentals per forjar la creació dels estats-nació en el món burgès del segle XIX, un món dividit però alhora interdependent. En el seu ja clàssic llibre comunitats Imaginades, Benedict Anderson va definir a la nació com una “comunitat política imaginada com inherentment limitada i sobirana”. Explica aquest autor que la nació es concep com a comunitat perquè tot i la desigualtat i l’explotació, hi ha un companyerisme profund i horitzontal, i hi ha una consciència nacional de qui forma part d’aquesta nació, encara que mai s’arribi a conèixer a tots els membres…
Identidades Rivalizadas (Blog Esquerra sense fronteres, 13 de diciembre de 2017)
