Potser en aquests temps de barres i estels es vol tirar terra a sobre de la història de la transició i de la construcció nacional que va ajudar a fer la classe obrera cornellanenca i baixllobregatina quan l’important no era en quina llengua parlava, sinó com conquerir llibertat sindical, drets laborals, millora d’horaris i salaris i autogovern quan el franquisme batejava el Baix Llobregat, no com a Catalunya espanyola sinó com El cinturón rojo…
En resposta a Jordi Galves. Cornellà : la nostra Catalunya, per José Luis Atienza, 18 de novembre de 2017
