Va ser un historiador del seu propi present i va ser capaç de veure’l en una perspectiva àmplia. Un periodista rigorós però, sobretot, un gran amic i una persona honesta. Federalistes d’Esquerres no hauria estat possible sense ell o almenys no hauria estat el mateix
Avui hem acomiadat Carles Pastor, un dels fundadors de Federalistes d’Esquerres, un periodista rigorós i professional que va servir de mestre a diverses generacions però que era, sobretot, un gran amic i una persona honesta.
Carles Pastor va començar els estudis de periodisme a l’Escola Oficial de Barcelona l’any 1969, el mateix any en què va començar a estudiar Història a la Universitat de Barcelona. Va ser en els dos casos un alumne seriós i brillant. També crític amb algun dels professors i el sistema d’estudi. En aquells anys convulsos en què la dictadura es resistia a donar-se per vençuda, va col·laborar no poc a combatre-la. A la facultat de Filosofia i Lletres (on es cursava llavors l’especialitat d’Història) va formar part del moviment unitari anomenat “Comitès de Curs” que promovia la democratització de la vida universitària. Tot just acabar les dues carreres va començar a treballar a la secció de política de Mundo Diario, d’on va passar a El Periódico quan es va fundar aquesta nova publicació. S’hi jubilaria en arribar a l’edat reglamentària després d’una estada a El País. Mai, però, va deixar d’escriure de política, activitat que ell veia no com un pati de galliner sinó com l’organització de la convivència. Com informador rigorós que va ser, potser va tenir rivals, però no enemics.
Hi ha alguns historiadors que menyspreen el periodisme per la seva falta de rigor. Carles Pastor, amb la seva activitat al llarg dels anys, mostra com n’és d’infundat aquest desdeny. Quan es vulgui escriure la història dels últims 40 anys, les seves cròniques seran una font excel·lent. Inevitable. Perquè Carlos va ser un historiador del seu propi present i va ser capaç de veure-ho en una perspectiva àmplia, sense deixar mai de banda l’activitat de ciutadà que l’impel·lia a millorar la societat en què li va tocar viure.
El 2012 va formar part del petit grup que va impulsar el manifest ‘Crida a la Catalunya federalista i d’esquerres’ que va donar origen el 2013 a Federalistes d’Esquerres. Des del primer dia, es va posar al capdavant d’un petit grup de periodistes als quals va organitzar per torns per poder tirar endavant la comunicació d’una associació que gairebé no comptava amb mitjans materials però sí amb un grup de professionals disposat a dedicar-hi cada nit una mica del seu temps. Quan es va presentar el manifest fundacional, l’octubre de 2012, va decidir que era prou important per no enviar-lo per correu electrònic i va assumir el treball de lliurar-lo personalment, imprès, a cadascuna de les redaccions.
Carles era molt més que un gran periodista: era un excel·lent company, una persona generosa, que fins a l’últim moment va lluitar per valors escassos en aquests temps com la convivència i l’entesa. Creia fermament en una Catalunya diversa, integradora i tolerant. Aquest projecte no hauria estat possible sense ell o almenys no hauria estat el mateix.
Esperem que la terra et sigui lleu, company. Tornarem a veure’ns!
Blog Esquerra sense fronteres, 11 de novembre de 2017
