“Democràcia, federalisme i regeneració democràtica”. Aquest va ser el lema sota el qual es va celebrar, el dimarts 19 de setembre, un nou acte del cicle “Federalisme als barris”. En aquest cas, la iniciativa de ‘Federalistes d’Esquerres’ va arribar al districte de Ciutat Vella, al centre cívic Drassanes, al Raval.
La trobada, moderada per Patricia García, va comptar amb la participació de la politòloga Raquel López, el periodista Siscu Baiges i l’ex-Fiscal General Anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo; tots ells membres de ‘Federalistes d’Esquerres’.
Raquel López va fer una crida a dotar d’un caire més “emocional” la proposta federalista. La politòloga, nascuda al barri de Llefià, a Badalona, va afirmar que s’emociona quan defensa el federalisme, una forma de concebre la convivència i l’acció política que, al seu entendre, està en la base de la gran millora a tots els nivells que van viure les barriades i les poblacions senzilles i treballadores després de l’arribada de la democràcia. “El federalisme no està exempt d’emocions i heroïcitat i sense l’esforç d’entendre’s i compartir la lluita fraternal a llarg termini no hi hauria equipaments com els que ara tenim als nostres barris”, va dir.
El periodista Siscu Baiges va coincidir amb aquells que reclamen una actualització del pacte constitucional assolit el 1978 i que va permetre el pas ‘reformista’ de la dictadura a la democràcia, però va reclamar, també, que se superi d’una vegada per totes el ‘règim del 80’ que va instal·lar Jordi Pujol i els seus successius governs, que van emparar la corrupció, el nepotisme i el clientelisme, que encara avui exhibeix el govern de la Generalitat. “Els governs de Pujol van eliminar els contrapesos necessaris en una societat democràtica. Els vells vicis continuen. El govern compra voluntats a cop de talonari i promou uns mitjans de comunicació públics al seu servei absolut”, va afirmar. Va acabar dient que “La democràcia de debò no ens la portarà la independència. Si volem una democràcia de debò tenim molta feina a fer i moltes pràctiques autoritàries, antidemocràtiques i injustes a desfer”.
Al seu torn, Carlos Jiménez Villarejo va començar la seva intervenció recordant l’expressió d’Antonio Machado “Ningú és més que ningú” i va qualificar de ‘desvergonyiment’ que es compari el procés independentista amb la lluita contra el franquisme. Va fer un ampli i detallat repàs de l’anomenada ‘Llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República’ aprovada per la via d’urgència per evitar la participació dels grups de l’oposició, i es va sorprendre tant dels seus defectes de qualitat jurídica com d’alguns elements dictatorials inclosos en el seu redactat. “No pot ser que s’instal·li el discurs de l’odi contra aquells que no som independentistes”, es va lamentar i es va preguntar si no s’ha arribat a la situació actual per encobrir els problemes judicials de la família Pujol i l’actual PDeCAT (abans Convergència Democràtica). “Amb un procés d’apropament i diàleg podríem aconseguir un estat federal modèlic”, va concloure.
Després de les tres intervencions dels ponents es va obrir un torn de preguntes i aportacions que va ser molt amè i que va fer que l’acte s’allargués més enllà de les dues hores que havien previst inicialment els seus organitzadors.
