Segons Daurella, a Catalunya estem vivint un procés de ‘formació de l’esperit nacional’ que axalta el concepte de nació oprimida davant del discurs federalista que posa l’accent en reforçar el que es té en comú
(Per Beatriz Silva) Per què Catalunya no ha recuperat traumes recents, com el de la Guerra Civil, per crear una èpica nacional i sí que ho ha fet amb el 1714? És una de les qüestions que va abordar la tertúlia federalista amb la psicòloga Neri Daurella celebrada el dijous 14 de setembre a llibreria Alibri i que va girar al voltant del títol “A propòsit de l’11-S. Aspectes emocionals de la commemoració de derrotes “.
Neri Daurella va desgranar com el ritual commemoratiu de la derrota de l’11-S s’ha convertit a Catalunya en els últims anys en una manifestació independentista molt espectacular, que ocupa massivament els carrers. “El que s’ha fet és reactivar un trauma de fa més de 300 anys per utilitzar-lo emocionalment al servei d’una ideologia de reivindicació de drets col·lectius. Es fan pinya contra l’enemic exterior i es pretén convertir a la causa als qui no estan convençuts. Als federalistes catalans i espanyols ens hauria d’interessar reflexionar sobre aquestes dinàmiques, que moltes vegades es presenten com sorgides per generació espontània i no com el que són, una estratègia clàssica de mobilització nacionalista “, ha assenyalat.
Segons Neri Daurella, a Catalunya, a hores d’ara, estem vivint un procés de ‘formació de l’esperit nacional’ que recorda en molts aspectes el que es va viure en l’època franquista. “La revolució nacional pendent és la independència, es reclama unitat nacional, més enllà dels partits i les classes, es pretén crear un moviment nacional, aquí representat per organitzacions com l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium cultural, es manipula la història basant-se en grans mites com que Catalunya és la nació més antiga del món, en lluita per les llibertats des de sempre i amb una unitat de destí amb tots els territoris de parla catalana “, ha indicat.
També va constatar com aquest procés ha inundat la societat de rituals lligats al nombre màgic 1714. “En aquestes manifestacions de masses, els individus perden gustosament bona part de la seva consciència d’individualitat lliurant-se al plaer regressiu de sentir formant part d’un grup gran, poderós, que proclama els seus anhels amb contundència “.
Tot aquest procés, ha apuntat, es reflecteix també en el llenguatge en què es repeteixen mil vegades paraules com “procés”, “full de ruta”, “desconnexió”, “Estat propi”, “dret a decidir”, “estructures d’estat “,” RUI “,” DUI “,” pantalla passada “,” legalitat versus legitimitat “,” espoli fiscal “,” drets històrics “i últimament,” tsunami democràtic “.
Neri Daurella va fer referència també a les investigacions del psicoanalista nascut a Xipre, Vamik Volkan, que ha analitzat el component psicoanalític dels conflictes ètnic-nacionals i com facilitar el diàleg entre grups grans per aconseguir la coexistència pacífica en llocs com les repúbliques bàltiques, Geòrgia , Kuwait, Eslovàquia, Turquia i Alemanya, entre d’altres.
“La millor manera de combatre la intolerància és afavorir els vincles afectius subratllant el que tenim en comú”, ha conclòs.
Llegir la intervenció de Neri Daurella
