Xavier Vidal-Folch: “Sang a la meva ciutat”

Un es pregunta, en un racó de l’angoixa, si aquest remar junts en moments de catàstrofe, si aquesta unitat de les grans ocasions solemnes, no es podria estendre a la quotidianitat, a la gestió de les petites coses, i de les mitjanes, i a la resta. Estendre’s a la política, a imaginar entre tots, cadascú amb el seu accent, el futur, ja que només hi ha una veritable línia divisòria, la que ens separa a tots de la barbàrie. O és que els conciutadans i els visitants assassinats no tenien idees, trajectòries, identitats i voluntats diferents? Però tots ells compartien la mateixa rambla. Pacíficament, mentre van poder. “Sang a la meva ciutat” (El País, 18 d’agost de 2017)