Opinió

Però, ahir, el passeig de Gràcia no era ni de bon tros l’expressió d’unitat que ens hagués calgut, ni el recolzament que mereixien les víctimes. L’enorme presència de banderes que expressaven tota mena de parers polítics demostraven fins a quin punt les prioritats eren unes altres, i per a molts va pesar més la necessitat d’expressar el parer polític que no pas el de rebutjar la violència. Lamentablement, ‘El cant dels ocells’, que silenciar el soroll i l’exaltació, va durar massa poc perquè, ara més que mai, el que necessitem és el silenci. “Temps de silenci” (El Periodico, 26 d’agost del 2017)