El federalisme pot enfortir la Unió Europea en àrees de competència que provoquen la insatisfacció dels votants sensibles al populisme. Els populistes exigeixen que es rendeixin comptes al poble, que se’ls torni el poder i que es doni resposta a les seves necessitats: aquests són principis totalment en línia amb el federalisme (Le Taurillon, 29 d’agost del 2017)
(Traducció de Siscu Baiges) La decisió dels britànics de deixar la Unió Europea arran del referèndum de juny de 2016 i l’elecció posterior de Donald Trump com a president dels Estats Units va ser, per a aquells que se senten impotents i oblidats, una forma de reclamar el poder. Els vots a les forces populistes van desafiar inqüestionablement les estructures polítiques existents tant als Estats Units com a Europa.
L’estructura federal dels Estats Units ha estat dissenyada per garantir les llibertats individuals fins i tot quan aquells que són al poder no les respecten. De la mateixa manera, el federalisme europeu enfortiria les potències i contrapoders que garanteixen els drets fonamentals dels ciutadans. A Europa, el federalisme és també una solució viable per garantir el control democràtic exigit pels euroescèptics i els nacionalistes a la Gran Bretanya i a d’altres llocs.
D’altra banda, el federalisme pot enfortir la Unió Europea en àrees de competència que provoquen la insatisfacció dels votants sensibles al populisme. Les estructures federals protegeixen eals que no poden fer-ho de la interferència del govern. També poden oferir solucions a les necessitats d’aquells que se senten impotents, i així disminuir l’atracció del nacionalisme.
El federalisme protegeix els nostres drets fonamentals dels populistes anti-liberals
El President Trump és considerat un líder intolerant i antidemocràtic, la qual cosa serveix per a recordar un dels arguments a favor del federalisme. L’argument de James Madison que “l’ambició és necessària per contrarestar l’ambició” es refereix precisament a aquest tipus de casos: en el federalisme, els diferents nivells de governança s’equilibren entre si per garantir les llibertats individuals i col·lectives. Aturar els líders autoritaris.
Avui dia, als Estats Units, l’amenaça percebuda a les llibertats individuals emana del nivell central, que es pot compensar amb l’aplicació de les lleis estatals. Per contra, en l’incipient sistema federal europeu, alguns Estats membres com Polònia o Hongria podrien amenaçar elements fonamentals d’una democràcia, com la llibertat de premsa o la independència del sistema judicial. I en aquesta Europa, el nivell central ha lluitat fins ara per protegir eficaçment els ciutadans contra aquests delinqüents, la qual cosa revela la necessitat d’un enfortiment dels poders de Brussel·les.
En un sistema federal reforçat, el nivell central (en el context europeu, la Comissió) hauria d’exercir el poder coercitiu per posar fi a les violacions dels principis fonamentals de la comunitat. La utilització de l’article 7 del Tractat de la Unió Europea (TUE), que constitueix el marc jurídic “nuclear” actualment en vigor a la UE, exigeix, per exemple, la unanimitat dels Estats membres. Per tant, són els propis Estats membres els garants dels valors fonamentals de la UE, i cap nivell superior de governança pot compensar el seu poder. Caldria tenir l’ambició de poder contrarestar l’ambició a Europa, per la qual cosa seria necessària una reforma dels tractats d’acord amb els principis federalistes
Aquells que se senten frustrats i indefensos semblen tenir una tendència històrica a confiar el poder a aquells que, sovint en nom del nacionalisme, acaben explotant les seves llibertats. En un moment en què grups similars a Trump encara lluiten per guanyar poder a Europa, l’establiment d’un sistema fiable de poders i contrapoders front a aquests desenvolupaments segueix sent una perspectiva atractiva. La votació en favor de personalitats polítiques anti-liberals que utilitzen la retòrica nacionalista es pot entendre com una crida a demanar suport a aquells per als quals el sistema existent no ha complert les seves promeses. No obstant això, cal assegurar-se que una situació resultant d’aquest tipus de votació no es torni encara més dramàtica contra els votants.
Aquells països que amenacen drets i llibertats polítiques no poden tenir poder. En la mesura que, en alguns casos, les estructures constitucionals nacionals han resultat inadequades, el federalisme és un camí a explorar per garantir la llibertat dels pobles i, per tant, el seu poder en la societat.
El federalisme pot respondre a les expectatives dels nacionalistes
D’altra banda, és essencial fer front a les deficiències del sistema actual que empenyen a la gent desesperada a donar suport als populistes. En el període previ al referèndum sobre la pertinença del Regne Unit a la Unió Europea, es va posar de manifest que el dèficit democràtic a nivell europeu era motiu de preocupació. L’expressió “buròcrates no elegits de Brussel·les” s’ha fet habitual en el llenguatge corrent a causa dels activistes pro-Brexit.
La ira dels pro-Brexit contra aquest dèficit democràtic és legítima. No obstant això, correspon als federalistes fer campanya per garantir la legitimitat democràtica del poder executiu a nivell europeu. Per garantir un control democràtic eficaç de la Comissió, seria necessari un sistema presidencial, o potser millor, un sistema parlamentari. L’establiment d’un veritable sistema parlamentari a nivell europeu constituiria una reforma explícitament federalista, i s’ha fet un pas en aquesta direcció amb el sistema Spitzenkandidaten, que ha comptat sobretot amb el suport dels pro-europeus.
El fracàs de la Unió Europea a l’hora de controlar la immigració és un altre exemple de fracàs dels populistes nacionalistes. Un cop més, com van dir repetidament els pro-europeus, una política d’asil i immigració més centralitzada resoldria alguns dels problemes més urgents. L’assignació de més competències a nivell central podria interpretar-se com a integració “sui generis”, però una política centralitzada d’asil també estaria en línia amb el federalisme. Una política decididament federalista permetria posar fi a aquesta anivellament per sota de les decisions adoptades per alguns Estats europeus que desitgen reorientar la immigració cap a altres llocs. D’altra banda, els populistes tendeixen a acusar els sol·licitants d’asil de voler anar als països més generosos; aquesta política també frenaria aquest fenomen. Al final, les polítiques a nivell federal produirien l’ordre i la calma dels que es queixen dels “fluxos de migrants incontrolables”.
Una tercera preocupació aparent que els nacionalistes populistes han aconseguit explotar: el terrorisme. Molts volen fer creure a la gent que el tancament de les fronteres i la discriminació de les minories serien l’única alternativa a l’immobilisme i al regnat del terror. No obstant això, la integració europea seguint un model federal és, un cop més, una alternativa atractiva. Es podria esperar d’un Estat federal que tingués una agència federal centralitzada amb poders executius i una base de dades centralitzada d’intel·ligència; però la Unió Europea encara no els té, tot i la llibertat de circulació en l’espai Schengen. Si en això Europa s’assemblés més a una federació, podria tornar-se més segura.
Constatem que les solucions federalistes donarien respostes constructives a algunes de les preocupacions més urgents expressades pels nacionalistes i els populistes a Europa. Ben explicat, el federalisme europeu és sinònim de democràcia. Digueu-li com vulgueu, la integració en una federació europea també pot conduir a una immigració més ordenada i a una millor seguretat davant el crim i el terrorisme. Els votants dels partits populistes ens diuen que Europa avui no és democràtica i no té ordre i seguretat. Però és precisament en els camps proposats per aquests partits que Europa segueix sent avui un grup d’estats-nació. Amb una Europa federal, podria ser molt diferent.
Per concloure
El manteniment de les competències formals a nivell nacional comporta el risc d’afeblir el poder real de les institucions democràtiques, ja que la naturalesa internacional de diversos problemes obliga a alguns estats a aliar-se d’alguna manera amb d’altres estats membres per ampliar la seva gamma d’opcions polítiques . Mentre que en aquest context els estats retenen el poder de decisió formal, els acords intergovernamentals amb legitimitat democràtica limitada són lamentablement l’opció per defecte. La solució resideix en les institucions polítiques internacionals, com s’ha entès a la Unió Europea, tot i un persistent dèficit democràtic pel que fa a l’executiu.
La cooperació a Europa està prou estesa com perquè sigui política, no merament burocràtica, i els exemples anteriors il·lustren la necessitat d’una integració més gran i més política. La responsabilitat i la democràcia són els corol·laris de la política en el sistema de valors que compartim. Aquests són els principals dispositius per garantir que el poder roman en mans dels ciutadans. Per donar respostes satisfactòries a aquells que se senten impotents en les seves aspiracions, necessitem a Europa. I no qualsevol Europa, sinó específicament una Europa federal.
Els populistes exigeixen que es rendeixin comptes al poble, que se’ls torni el poder i que es doni resposta a les seves necessitats. Aquests són principis respectables, totalment en línia amb el federalisme. El federalisme pot protegir la llibertat (un requisit essencial del poder) del costat fosc i anti-liberal del populisme. Un model federalista parlamentari garantiria, a nivell europeu, un millor control democràtic per part del poble. Aprofundint la integració de les estratègies i models institucionals de les federacions existents, Europa pot respondre a les necessitats de la població en els àmbits de l’ordre i la seguretat.
Fins ara, l’Europa de les nacions i l’intergovernamentalisme han presentat un balanç en termes de llibertat, control democràtic, ordre i seguretat, que molts consideren insatisfactori. El federalisme és una alternativa creïble. De fet, els principis més nobles del populisme poden ser més coherents amb el federalisme d’allò que admetrien la majoria dels líders nacionalistes.
LE FÉDÉRALISME : UNE ALTERNATIVE AUX POPULISTES. Le Taurillon29 d’agosto del 2017
Traducció al català de Siscu Baiges
Aquest article va ser sotmès inicialment al concurs d’assajos Antonio Saggio. El tema del concurs va ser “Nacionalisme i federalisme en l’era de Trump i del Brexit: el federalisme, una alternativa a les forces populistes”.
