(Intervenció d’Ovidi Huertas a la presentació del manifest Sindicalistes i Federalistes)
Bona tarda soc Ovidi Huertas de CCOO i no demanaré perdó per ser sindicalista i federalista.
Recentment amb motiu del XIè Congrés de CCOO de Catalunya, es varen fer públics els resultats d’una enquesta interna entre els afiliats i afiliades a CCOO. Aquesta enquesta reflectia que l’afiliació de CCOO es decanta més per un model d’estat Federal que per la independència, i si sumem els constitucionalistes i autonomistes estem amb un 60% no independentistes.
També, i això no s’ha destacat prou enlloc, l’enquesta diu que les principals preocupacions dels treballadors/es afiliats a CCOO són l’atur, els salaris, la pobresa, la corrupció, les pensions, la sanitat, l’educació etc etc. I és contra aquesta xacra social contra la qual com sindicalistes lluitem cada dia.
Estem davant d’una societat que cada dia té més problemes de subsistència i de pobresa i on grans i joves son diàriament explotats i/o marginats pel sistema. Tot això té noms. Capitalisme, neoliberalisme, etc. Aquí es diu PP&CiA, la reforma laboral del PSOE primer, però sobretot la del PP de 2012 van fer del mercat laboral un territori desregulat totalment, van intentar carregar-se la negociació col·lectiva per anul·lar-nos amb la complicitat interessada de la CEOE i les empreses de l’IBEX.
I qui va ser l’únic soci parlamentari del PP per tirar endavant la Reforma Laboral? CIU, ara es diuen PDCAT.
Aquests i els seus socis són els que lideren un govern que ens vol portar a la terra promesa, al paradís, aquests són els mateixos que van ser campions europeus en retallades socials i continuen aprovant pressupostos en el mateix sentit, molt per sobre de la mitjana espanyola, aquests són els mateixos del 3%, ITV, Palau, Andorra, tot molt presumptament és clar.
Són els mateixos que ens insulten i qüestionen als qui no combreguem amb el seu credo i que volen donar-nos lliçons de democràcia i de lluita, lliçons a alguns que venim d’una tradició de lluita, primer contra el franquisme, en la clandestinitat, amb empresonats represaliats i morts, i que continuem lluitant avui contra la classe política i empresarial de dretes que volen continuar explotant-nos, per cert molts d’aquest empresaris de casa, d’aquí que s’aprofiten sense escrúpols de la reforma laboral portant-la al límit.
Altre tema molt diferent és parlar de l’esgotament del model constitucional d’autonomies i dels acords del 78, acords que fa temps demostren que ja no tenen recorregut ni sentit. Aquesta Espanya ja no és l’Espanya post-franquista en blanc i negre, ara necessita un sistema sociopolític diferent, necessita urgentment una reforma constitucional per anar cap a la República Federal Espanyola abans de que ens fem mal pel bé d’una bandera o d’un himne sense tenir en compte la gent.
Per què apostem per una Espanya Federal?
Volem una Espanya federal en el marc d’una Europa federal i socialment justa. A Catalunya, en aquests darrers anys s’han anat acumulat molts greuges i malapteses politiques que no han fet més que engreixar les files de l’independentisme, molts dels independentistes d’avui no ho havien estat fins fa pocs anys.
Des de la desgraciada sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut (denunciat pel PP) fins als reiterats incompliments dels successius governs espanyols en matèria d’inversions, tot ha estat un despropòsit polític interessat pels dos bàndols, però ni Catalunya es només JxSI/CUP ni Espanya es només el PP, hi ha més matisos afortunadament.
Nosaltres creiem que no hi ha prou raons per defallir i creiem fermament en una solució pactada, i que, en qualsevol cas, l’alternativa de la secessió és enormement inquietant i perillosa per a la cohesió social, portar la societat catalana a un procés rupturista amb la societat dividida pot ser molt perjudicial sobre tot pels més febles: la classe treballadora.
En aquest sentit, és del tot imprescindible que s’iniciï un moviment federalista al marge dels partits a Catalunya i a Espanya que serveixi també per subratllar que són més les coses que ens uneixen que les que ens separen, perquè el plantejament federal s’ajusta als nostres principis de llibertat, igualtat, justícia, solidaritat i fraternitat.
Perquè el plantejament federal s’ajusta al món en què vivim, definit per interdependències creixents i sobiranies compartides. Els grans països de Europa i del món son repúbliques federals majoritàriament.
Perquè creiem que identitats diferents no justifiquen aixecar ni barreres ni fronteres entre persones. Podem conviure en un mateix estat organitzat de forma federal, cadascú amb les seves característiques diferencials històriques, culturals de llenguatge etc.
Perquè l’estat-nació està obsolet per fer front als grans reptes del segle XXI com la desigualtat, la pobresa, el canvi climàtic o la inestabilitat financera internacional que governa el món com una titella. Vivim en un món globalitzat i per això necessitem solucions compartides i coordinades, necessitem estats forts, amb governs progressistes, sindicats europeus i mundials més units i forts, l’atomització no porta enlloc i sempre és pitjor pels més febles, la classe treballadora.
La solució al conflicte entre Catalunya i Espanya pot i ha de trobar-se a través del diàleg, la negociació i el pacte, i el federalisme és diàleg, negociació i pacte.
Diàleg, negociació, pacte, i mobilització, això es l’ABC dels sindicalisme de classe, per això estem avui aquí, federalistes de CCOO, amb els companys i companyes d’UGT i USOC, perquè al marge de petites diferències tots i totes som sindicalistes i ens uneix la lluita per assolir un estat federal, la República Federal Espanyola.
Però això no caurà del cel, la nostra tasca es difícil, el soroll mediàtic del procés ho tapa tot, és des del moviment obrer que hem d’empènyer per explicar als treballadors i treballadores als centres de treball les nostres tesis i fer que la nul·la negociació actual es transformi en un procés de diàleg i negociació amb l’objectiu de reformar la Constitució del 78 i donar pas a la reforma federal.
Moltes gràcies
Barcelona, 27 de juliol de 2017
