Francesc Trillas: “Els Jocs Olímpics del federalisme”

Entre el 25 de juliol al 11 d’agost de 1992 es va practicar amb tota normalitat el multi-lingüisme i la multi-capitalitat, dos dels trets desitjables d’un model federal. La veu de Constantino Romero ens va acostumar al fet que el català i el castellà podien estar al mateix nivell, al costat del anglès i el francès. Barcelona va compartir protagonisme amb Sevilla i Madrid en els anomenats fastos del 92, però també va descentralitzar les seus olímpiques per tot el territori català i més enllà, amb proves en altres comunitats autònomes. De vegades sembla que la generació política que no va saber donar-li continuïtat a aquest federalisme llanci la tovallola. Alguns dels seus membres diuen que és “massa tard”. Per al que és massa tard és per a l’Estat-nació tradicional, per al centralisme i per al replegament identitari. Altres generacions recolliran el relleu de la torxa federal, les mateixes que s’oposen al nacional-populisme a les grans metròpolis d’Europa i Amèrica. “Los Juegos Olímpicos del federalismo” (El País, 25 de juliol de 2017)