Marsé, Mendoza, Serrat, Coixet, Amat i altres intel·lectuals, com el president de Federalistes d’Esquerres, Joan Botella, es pronuncien sobre el procés independentista.
Joan Botella recorda que el referèndum no té “una validació internacional; no es donen les circumstàncies de colonització o dominació; no és conforme amb la regulació constitucional espanyola; no hi ha una Junta del Cens, no hi ha llei electoral, no hi ha neutralitat dels convocants; i es dona la paradoxa que no està convocat, està anunciat verbalment, i sembla lògic que un referèndum d’aquesta transcendència tingui una convocatòria que prevegi un període ampli abans que es faci”.
La cineasta Isabel Coixet assenyala que “s’han anat extremant les posicions, però jo no veig contradicció entre ser català i ser espanyol. Un noi de 24 anys em deia l’altre dia a Mallorca que el seu besavi havia lluitat amb Hitler, ell havia viatjat per Itàlia, pels Estats Units, per Espanya, i ara vivia a Balears. Ell se sentia europeu. I jo em sento europea, catalana, espanyola, de Gràcia….”.
La culpa és de tots, diu Eduardo Mendoza; però sobretot “d’haver barrejat tot això amb el nacionalisme”. El nacionalisme “és d’un altre temps i no és rellevant en aquesta qüestió, i ho ha tapat tot”. Passi el que passi ara, “s’ha empastifat la casa; en el futur proper quedaran greus ferides que no sé si la resta d’Espanya sabrà apreciar”, assenyala Joan Manuel Serrat.
Llegir el reportatge de Juan Cruz (El País, 24 de juliol de 2017)
