ActualitatNotícies

(per Salva Redón) El federalisme com a idea de futur davant del nacionalisme que busca crear nous estats-nació- una idea del passat- va ser el tema que va centrar l’acte que Federalistes d’Esquerres va celebrar el passat 2 de maig a Cunit. Hi van intervenir Francesc Trillas, professor d’Economia Aplicada de la UAB i vicepresident de Federalistes d’Esquerres; i Diana Salvadó, professora i membre de Federalistes d’Esquerres a les Comarques Tarragonines. Va presentar l’acte Arantzazu Longares i va moderar Alfons Ribas, membre Federalistes d’Esquerres.

En Francesc Trillas va començar la seva intervenció reivindicant la tradició federalista a Catalunya, un posicionament que històricament ha estat molt potent per molt que ara se’l vulgui silenciar, i que, de mica en mica, torna a obrir-se camí. Acte seguit, va repassar els trets que identifiquen el federalisme amb símils molt entenedors, com ara la convivència d’una comunitat de veïns, amb espais de gestió exclusius (habitatges com a estats d’una federació) i comuns (escala, ascensor, façana, etcètera, com a competències de la federació), en un entorn de compartició de sobirania molt més ample (barri, municipi, com a entorn europeu o mundial).

“Així, el federalisme no és tant un model d’organització social i política com una eina per fer possible aquesta organització, compatibilitzant la integració de polítiques territorials, vies de finançament solidàries, i canals de cooperació institucional. I aquesta eina és la que fan servir els europeistes convençuts per integrar la diversitat en un projecte compartit. L’escenari alternatiu és el de la competència entre països amb polítiques de replegament nacional que, inevitablement, tendiran a aplegar els grups socials al darrere de banderes i no al darrere d’objectius comuns. De fet, la Unió Europea és un gran exemple de com aquestes polítiques de caire federal poden reeixir malgrat els entrebancs”, ha dit.

Per últim, Trillas va rebutjar l’immobilisme governamental i va reflexionar sobre la viabilitat d’una reforma constitucional a Espanya per tal de solucionar diversos problemes, no només el territorial. Per a ell, seria desitjable arribar a un gran acord de tarannà federal que fos sotmès a referèndum, i es va mostrar segur que rebria una recolzament majoritari, doncs “molta gent és federalista sense adonar-se’n”, va dir.

Per la seva banda, la Diana Salvadó va remuntar-se al passat més recent per analitzar la situació present i extreure’n conclusions que ens siguin veritablement útils. “Sovint es parla de l’any 2010 i la sentència de l’Estatut com a detonant de la desafecció, però no es pot obviar el pes de la crisi econòmica i els intents de Convergència, un cop va tornar al poder el mateix any, per carregar les tintes contra els governs precedents i desviar l’atenció davant dels problemes reals de la societat. L’independentisme, doncs, no només no serveix per resoldre els problemes, sinó que els tapa”, va assenyalar.

Per a la Diana, com a professora, l’experiència de la mediació seria aplicable a la resolució de conflictes arreu. És a dir, el diàleg, la voluntat d’arribar a acords per totes les parts, seria la fórmula més raonable per tancar el conflicte territorial, doncs un referèndum que signifiqués el triomf d’una part de la societat i la submissió d’una altra, amb un país fragmentat en dues meitats, no només no seria resolutiu, sinó més aviat un mitjà d’agreujament de l’estat de coses.