La necessitat de buscar solucions als desplaçaments forçosos de població, ja siguin per conflictes armats o pel clima, assumint que les fronteres tenen poc sentit per a respondre a problemes globals com el canvi climàtic, va centrar la intervenció del director del Fòrum d’Economia de l’Aigua en l’acte ‘Els refugiats del clima. Cap a una solució global ‘. Delacámara va recordar que aquest també és un problema de desigualtat: “Les persones no trien viure en el desert, ho fan perquè no tenen una altra possibilitat”, ha apuntat
(per Beatriz Silva) “Ens aferrem a la idea de sobirania quan les grans decisions es prenen fora, seguim aferrats a la idea d’estat nació que no és capaç de lluitar davant problemes com el canvi climàtic on les solucions passen per cedir i compartir sobirania, per impulsar estructures globals, federals “. Aquesta és una de les qüestions que va plantejar el passat dijous 6 abril el director del Fòrum de l’Economia de l’Aigua, Gonzalo Delacamara, a l’acte ‘Els refugiats del clima. Cap a una solució global ‘celebrat al Col·legi de Periodistes de Catalunya.
Delacámara ha posat èmfasi que cal deixar d’establir distincions entre els desplaçats i començar a buscar solucions perquè com més s’acosti la crisi, més difícil serà gestionar-la. I va donar xifres que fan preveure la magnitud del problema que tenim: des de 2008 una persona cada segon es desplaça per causes forçoses relacionades amb el canvi climàtic. I en els últims 20 anys s’ha duplicat la possibilitat que una persona es desplaci per aquest motiu.
“Sempre hi ha hagut desplaçaments de població per desastres naturals però ara s’ha accelerat la velocitat del canvi i nosaltres hi hem contribuït. No podem traslladar la responsabilitat al fet que plou poc o plou molt perquè obviem la responsabilitat que tenim en el que està succeint i en les solucions. El canvi climàtic afegeix problemes nous, com la desaparició de territoris per la pujada del nivell del mar, però no en crea altres que ja eren aquí com les sequeres i les inundacions. El que farà el canvi climàtic és amplificar l’impacte d’aquests problemes “, ha subratllat.
Gonzalo Delacámara es va mostrar crític també amb la manera que Europa ha gestionat l’arribada recent de refugiats. “Europa no viu una crisi de refugiats, és tot el contrari: els refugiats pateixen la crisi d’Europa, la incapacitat manifesta per oferir una resposta satisfactòria a la situació d’aquestes persones. Les xifres ens semblen importants des d’una perspectiva eurocèntrica però la realitat és que nou de cada deu refugiats o desplaçats forçosos al món ho fa cap a països en vies de desenvolupament. En realitat l’afluència massiva la viuen països com Jordània o el Líban on fins a una cinquena part de la seva població està representada en aquest moment per refugiats “, ha assegurat apuntant a una altra qüestió crucial quan es parla d’aquest problema: el de la desigualtat.
“Els refugiats són resultat de calamitats humanes, de decisions que prenem els éssers humans. I són resultat també de la desigualtat perquè les persones no trien viure al desert, ho fan perquè no tenen les mateixes oportunitats que els ciutadans dels països desenvolupats per triar. La mateixa pluja no produeix el mateix impacte al Japó i a Bangla Desh perquè la capacitat de gestió d’aquests problemes és diferent en els dos casos “, ha assenyalat posant exemples sobre la taula. Un d’ells la diferència del consum d’aigua entre palestins i israelians que és d’un a sis tot i que comparteixen un mateix territori. Un altre cas: Holanda i Bangla Desh, dos països que tenen gran part del seu territori sota el nivell del mar però no la mateixa capacitat per defensar-se i protegir la seva població de les conseqüències que comporta.
Gonzalo Delacámara va recordar que des del 2001 el 60% dels desplaçats forçosos del món es van concentrar en deu conflictes. Va recordar també que al món hi ha 663 milions de persones sense accés millorat a aigua, 2.400 milions de persones que no tenen vàter, 1.800 milions de persones que beuen aigua contaminada per matèria fecal i una xifra sorprenent: al món hi ha més telèfons mòbils que vàters.
“En algun moment es produirà una explosió de desplaçats per un altre tipus de causes que no seran els conflictes. Hem de ser capaços d’atendre a aquests desafiaments en un temps relativament breu. No podem esperar com els músics del Titanic mentre el vaixell s’enfonsa“, ha conclòs.
